El campanar de Tivenys.

Per parlar del campanar de Tivenys i la seva construcció al segle XVIII, he recollit un text de Ramon de Trabal en el qual explica anècdotes de la construcció.
"Consagrada ja l'església parroquial en el 29 de setembre de 1768 van anar els feligresos per aixecar la façana del campanar i per a tal cas van reunir-se els vint propietaris dels forns d'obra i acordaren que, de cada cent tovots que enfornaven, un per al campanar.
Es va dir, que un que era molt fatxendós, un Trabal, que ell en donaria dos.
I amb aquest acord va aixecar-se el campanar, tot de tovots d'una gracel figura on hi onejaven quatre campanes que esquellejaven les nostres festes i hortes. A l'arxiu parroquial hi havia un curiós document (desaparegut en la guerra del 36) en que s'especificava detalladament el donatiu de cada un i els mils que s'hi empleaven, més les motllures, les teules finals i els jornals emprats. Potser no tenia l'aire dels campanars aràbics de Terol, però si d'una característica inèdita de Tivenys.
Va costar 14 anys construir-lo i la façana s'acabà en el 1794, molt senzilla amb Sant Benet, Santa Escolàstica i Santa Justina, patrona dels canteres, i a la part dreta esculpida a la pedra la vara tivenxana segons la llei dels Usatges.
En el 1929 s'hi posà el rellotge del poble.
De la guerra civil espanyola del 36 que van capolar-lo i mutilar-lo, es feu una urgent restauració en el 1955, però es feu amb tant pèssim gust que van arrebossar-lo i van amagar tota la traça, l'enginy i la gràcia d'un poble en el que l'obra i la teuleria era el seu segell d'identitat de segles."