Aquest any es compleixen 200 anys de la guerra del francès , en aquest article analitzarem la influencia que va tenir aquesta guerra sobre Tivenys, de fet un dels principals objectius de l’exèrcit francès fou Tortosa per la seva situació estratègica entre València, Tarragona, Lleida i Saragossa. En la preparació del setge a Tortosa, els francesos ocupen Tivenys analitzem-ho cronològicament.
El 7 de juny de 1808 els ferrandistes de Tortosa es revelen contra els godoistes i prenen el poder a partir d’aquest moment Tortosa es converteix en una plaça a reconquerir per l’exèrcit francès. El Baró de Rogniat, militar francès comandant d’enginyers que dirigí les obres del setge de Tortosa ho explica de la següent manera:
“La plaza de Tortosa, situada sobre el Ebro, a algunas leguas de la desembocadura del río, sobre la gran vía de comunicación de Cataluña, con el Mediodía de España, era el lazo y el depósito común de los ejércitos catalanes y valencianos. La toma de esta fortaleza era de la más alta importancia para aislar Cataluña y privarla de toda comunicación por tierra con el resto de España, para asegurarnos nuestras conquistas en Cataluña y en el reino de Valencia. Pero ello ofrecía grandes dificultades: era preciso establecer el sitio en ambas riberas del río, contra los ejércitos catalán y valenciano, compuestos, uno de 25.000, y otro, de 15.000 hombres; debía empezarse por abrir un camino a través de las montañas desde Caspe hasta cerca de Tortosa, a fin de llegar ante ella, pues las cadenas de montañas que bordean el río en una y otra orilla no tienen como comunicación más que senderos y caminos de herradura, sólo practicables a bestias de carga.”
En l’explicació podem observar la importància que se li dona a Tortosa i com descriu les dificultats de l’entorn geogràfic, motiu pel qual veurem el paper que juga el nostre poble.
Catalunya va organitza diverses forces per tal de defensar-se dels atacs francesos, entre elles els Voluntaris de Tortosa que son enviats a defensar Girona, aquests voluntaris estaven formats per 11 companyies, una de les quals estava tota composta per veïns de Tivenys. Les altres deu provenien, 5 de Tortosa, 2 d’Ulldecona i una d’Alcanar, Perelló i La Sènia.
El setge de Tortosa va des de juliol de 1810 fins principis de 1811, hi participen 4 exercits, per la part resistent l’exèrcit català comandat pel General O’Donnell i l’exèrcit valencià per l’altra banda, el francès d’Aragó comandat per Suchet i el francès de Catalunya comandat per MacDonald, duc de Tarent, el qual estableix el seu Quarter General a Tivenys amb 3.500 infants i 500 cavalls.
El General O’Donnell en un moviment molt intel·ligent entra a Tortosa l’1 d’agost i ordena al brigadier García Navarro, dos atacs sobre Tivenys contra el pont que s’hi estava construint i contra l’atrinxerament dels francesos, les dos temptatives van fracassar, tot i que varen fer força mal a l’enemic, com les ferides rebudes pels generals Paris i Laval, aquest últim morí pocs dies desprès a causa d’aquestes ferides. Com els atacs no varen tenir èxit el General O’Donnell no tarda en marxa de Tortosa i el setge entra en un punt mort, que els francesos aprofiten per acumular homes i armes per a que l’assalt final sigui el més efectiu possible.
Després de mesos de preparació el desenllaç fou rapidíssim, del 15 al 20 de desembre els francesos consoliden les seves posicions, la nit del 20 al 21 comencen a obrir trinxera, el 29 l’artilleria francesa entra en acció i el dia 2 de gener de 1811 es rendeix la ciutat. El mateix dia els soldats catalans abandonen la ciutat i tres dies més tard ho fan els oficials, camí de Tivenys on s’ha creat un pont per on travessen el riu els soldats i oficials catalans i emprenen camí cap a França. Començava la llarga i feixuga ocupació francesa que es perllongaria fins al maig de 1814.
Bibliografia: Guerra de la Independéncia de Miguel Agustín Principe, História de la guerra de la independéncia de España de José Muñoz Maldonado, Tortosa en la lluita contra el domini napoleònic de Roc Salvadó Poy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada