dilluns, 27 de juliol de 2009

Pinyol


ORIGEN I SIGNIFICAT

El cognom Pinyol o Piñol és un dels més comuns a Tivenys, el fet que en diferents moments de la nostra història ens han obligat a parlar en castellà i ens han prohibit les grafies catalanes a nivell registral, ha fet que aquest cognom es bifurques en les dues formes en que el podem trobar avui en dia.

Igual que molts dels cognoms catalans d’avui en dia que tenen el seu origen en noms de vegetals i dels seus fruits el cognom Pinyol te el seu origen en el substantiu pinyol: “part interna llenyosa d’un fruit que té ós”.

LLINATGE I HISTÒRIA

El llinatge del cognom Pinyol és plenament català, trobem els seus orígens en el repartiment que el Compte Ramon Berenguer IV fa del Terme General de Tortosa entre les diferents ordres militars, el bisbat i cavallers que varen participar i distingir en el setge i assalt de la ciutat. És així que l’any 1148 trobem que cedeix Costumà a la família dels Pinyol, establerta a Benifallet. L’any 1155 el Compte també fa donació d’un hort situat a Benifallet a Berenguer Pinyol.

És a Benifallet, concretament a la capella de la Mare de Déu de Dalt; possiblement la primera parròquia del poble, on es troba una làpida sepulcral, on hi ha dos llegendes en llatí, escrites en lletra gòtica, col·locades entremig de tres escuts, que més avant comentarem.


La traducció de les llegendes diu:

Any del Senyor 1300: Idus de maig: Morí Bernat Pinyol; l’ànima del qual reposi en pau.”

Any del Senyor 1298: a 4 dels Idus d’abril: Morí Berenguer Pinyol; l’ànima del qual reposi en pau.”

Per la traducció d’aquestes llegendes veiem que en aquesta capella foren enterrats dos individus de la baronia dels Pinyol. Sembla normal que els Pinyol escollissin aquest lloc per tenir-hi la sepultura pròpia, ja que fou el primer lloc que varen repoblar, desprès de la sortida dels sarraïns.
Els Pinyols per tant obtenen un territori que els identifica com a senyors d’una terra, senyoriu que consoliden durant els regnats d’Alfons el Cast i de Pere el Catòlic i amplien durant el regnat de Jaume I el Conqueridor, concretament l’any 1228 aconsegueixen mitjançant compra els llocs veïns de Cardó i Sallent, configurant una baronia d’una certa entitat.

La prova de que els senyoriu fou important és que aquest apareix en els fogatges de 1335, 1373 ó 1377 i 1378, concretament en aquest últim hi apareixen 14 focs (en aquest fogatge Tivenys en tenia 5).

Els primers Pinyol varen trobar-se en un moment en que les diferents famílies i el bisbat es disputaven les terres per poder tenir un senyoriu gran i fort, per tant entre els anys 1148 i 1200 trobarem moltes transaccions de terres i disputes legals, sobre tot amb el bisbat. Així trobem donacions de la Seu de Tortosa a Berenguer Pinyol, l’any 1199 en que rep una algezira prop de Benifallet amb un cens de 14 càntirs d’oli i l’any 1200 una terra a Bítem amb el cens d’una lliura.

El mateix Berenguer Pinyol l’any 1180 fa gala del seu poder prestant diners a altres senyors, trobem que a Humbert Genovès li fa un préstec de 220 morabatins i un de 60 morabatins a Joan de Puig.

Però com deia també varen tenir disputes legals, una de les més complicades que es varen viure aquells anys te com a protagonista un cop més a Berenguer Pinyol. El Bisbe reclamava una terra a Benifallet, que Berenguer Pinyol defensava com a seva perquè li havia donat el seu oncle, el qual l’havia obtingut per permuta de Bonssavall de Moró. D’entre tots els testimonis presentats, va prevaldre el de Ramón de Castelló, que manifestà l’existència d’una nova permuta entre l’oncle de Berenguer Pinyol i Pere de Rajadell, per la qual aquest darrer va prendre possessió de la terra. Amb aquesta declaració la causa va fallar en favor de la Seu de Tortosa.

Dins les transaccions de finques de l’època els Pinyol també van vendre terreny, observem com l’any 1174 Pere Pinyol ven un camp situat al lloc d’Arenes a Ramón Blanxart per 15 sous.

Amb l’arribada de Jaume II a la corona, comencen els problemes dels Pinyol, primer amb els pobladors de Cardó i Sallent amb els quals mantenen una relació difícil, el 1290 trobem una sentència arbitral entre ambdues parts promoguda pel batlle dels Montcada. Aquestes males relacions s’estenen també amb la ciutat de Tortosa; el 1304 es segueix un plet entre Guillem Pinyol i Jaume II, senyor de Tortosa, on finalment es reconeixen els drets que tenien els Pinyol sobre herbes i pastures als dits llocs.

Els Pinyol mantenen la baronia de Cardó-Sallent fins l’any 1417 en que fou adquirida pel monestir de Benifassà, en un moviment estratègic de l’ordre monàstica per treure-li poder a la ciutat de Tortosa i que va comportar la compra de molts senyorius que estaven baix el domini de la ciutat. Costumà havia tornat a mans de la corona amb anterioritat.

Tot i no tenir les terres de Costumà, Cardó i Sallent, els Pinyol mantenen el seu poder a la zona, prova d’això és que el 1422 Tortosa es troba dividida entre els Pinyol i els Vilamarí-Despuig, les cròniques relaten una agressió de Bernat Pinyol a Ramón Despuig “Bernat Pinyol dóna un colp d’espasa en les anques, del qual colp lo dit ramon Deçpuig fora mort si no que volch Déus que la spasa li.s girà en la mà i li donà de pla”.

La importància de la família Pinyol també la trobem en els enllaços matrimonials amb nobles tortosins, així tenim que Pere Despuig, veguer el trienni 1459-1461, procurador en cap el 1468-1469, el 1474-1475 i el 1481-1482, es va casar el 1455 amb Francina Pinyol, d’aquest matrimoni va néixer Pere-Joan Despuig Pinyol, veguer de la ciutat el 1506-1508 i procurador en cap el 1509-1510. Pere-Joan fou el pare de Cristòfol Despuig un dels personatges més insignes de la Tortosa medieval, els gegants de la Festa del Renaixement d’aquesta ciutat honoren a Cristòfol Despuig.

Per un altra banda el noble de Morella Berenguer Moragues de Ciurana, senyor de Todolella i de Villores es va casar amb Joana Pinyol, filla d’Orimany Pinyol.

Cal mencionar també que senyores d'aquest llinatge van vestir els hàbits de l'Orde de Sant Joan, en el Gran Priorat de Catalunya

ESCUT D’ARMES

L’escut d’armes que es troba en la sepultura dels Pinyol (data del segle XV) a l’església del Calvari o Mare de Déu de Dalt de Benifallet mostra en un camp d’atzur, set pinyes de sinople posades tres, tres i una. Trobem altres versions d’escut per al cognom Pinyol tot i que per als Pinyol originaris de Costumà sembla que els correspon aquest.
Els altres escuts que trobem, els quals també provenen del Terme General de Tortosa, un porta en camp de plata, un rombe amb una torre d'or i bordejat de quatre flors de lis blaves; la bora escaquejada d'or i gules.

En un tercer escut, trobem en un camp verd una llampera d’or.


EL COGNOM AL MÓN

A França es troba el cognom Pignol en registres eclesiàstics des del segle XVI, també a partir d’aquest segle es Troba a Venècia. Al segle XVIII el comencem a troba a Sussex (Anglaterra) i a partir del XIX el trobem a Xile i Mèxic.

EL COGNOM AVUI

La distribució del cognom Pinyol o Piñol es troba per tot Catalunya d’una forma bastant generalitzada, però és innegable que les Terres de l’Ebre és el focus principal, ja que és el bressol del propi cognom. Un bon exemple és Tivenys.

Les millors dades estadístiques del cognom les podem trobar a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm. Aquí es pot consultar el numero d’importància del cognom a Catalunya i per comarques, també ens informa del numero de persones que el tenen com a primer i com a segon cognom.

El cognom Piñol ocupa la posició 221 a Catalunya amb 3880 persones que el tenen com a primer cognom i 3881 que el tenen com a segon. A les Terres de l’Ebre el tenen com a primer cognom 737 persones destacant el Baix Ebre amb 452. Com a segon cognom n'hi ha 784 i també destaca el Baix Ebre amb 455.

Els percentatges més grans d’aquest cognom i on ocupa la posició més alta en el rànquing de cognoms és la Ribera d’Ebre.

Cal destacar també les comarques del Priorat i de les Garrigues on la freqüència és molt alta.

Taula actualitzada amb les dades del cognom Piñol.

En quant al cognom Pinyol (molt deteriorat pel canvi de grafies provocat pel castellà) trobem que ocupa la posició 4439 a Catalunya amb 202 persones que el tenen com a primer cognom i 139 que el tenen com a segon. A les Terres de l’Ebre el tenen com a primer cognom 16 persones. Com a segon cognom n'hi ha 17. Tot i el poc numero de cognoms amb aquesta grafia, per fer un anàlisi seriós també trobem la Ribera d’Ebre com a líder a Catalunya.

Taula actualitzada amb les dades del cognom Pinyol.

BIBLIOGRAFIA

· Ocupació i Reorganització del Territori a les Comarques del Baix Ebre i Montsià arran de la Conquesta Cristiana. Eduard Arnau i López.

· AD DETRIMENTUM YSPANIE. La Conquesta de Turtusa i la Formació de la Societat Feudal. Antoni Virgili.

· Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l’Edat Moderna. Enric Querol Coll.

· Els Cognoms Catalans. Origen i Definició. Lluís Almerich

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Primer que res felicitats per la pàgina i els textos. En quant a l'article del cognom Pinyol, m'agradaria matissar que tenir el cognom Pinyol no vol dir que descendim o que els nostres avantpassats foren els Pinyol Senyors de Costumà. En l'edat medieval, els conversos que són vassalls la senyoria els dona el cognom en ésser batejats. A menys que no realitzem un arbre genealògic fins el segle XIII, realment difícil, ja que molta documentació s'ha perdut, però no impossible.
Molta gent pensa que cada cognom posseeix un escut heràldic i es compra a les tendes els seus escuts per decorar el rebedor. No tots els cognoms posseeixen noblesa, per exemple uns Martí poden ser nobles i disposar d'escut i d'altres Martí no, sent potser de la mateixa família. La noblesa s'hereta només via paterna, com a exemple podem dir que la infanta Cristina és noble però els seus fills no (tot i ser nets del rei d'Espanya). Només es provable amb la genealogia i en l'estudi particular de cada cas.Moltes gràcies.

Sisco Pinyol Antó ha dit...

Gracies, pel teu comentari i les teves aclaracions, respecte a la norma dinàstica, es bo saber-ho i tens força raó en dir que tots els que portem el cognom Pinyol no som descendents dels Senyors de Costumà, si més no, tal com tu apuntes portem el cognom per ser descendents de vassalls del seu senyoriu.

L’objectiu de l’escrit no és altre que el de donar a conèixer els orígens del cognom i la importància que va tenir aquesta família feudal en el Terme General de Tortosa durant la conquesta per part de Ramon Berenguer IV i en els anys posteriors en la repoblació del territori i en el Renaixement.

Tal com dius és molt difícil fer un arbre genealògic que es remunti mil anys enrere, però siguem descendents de vassalls o senyors, sabem quin és l’origen del cognom més abundant de Tivenys.

Un cop més gracies per la teva participació i per l’aportació d’informació, per clarificar les coses i corregir les que erròniament hagi pogut escriure. El bloc pretén ser una ferramenta per recopilar fragments de la història del nostre poble i les seves tradicions, per tant et convido a tu i a tots els seguidors del bloc a participar-hi activament ja que la feina en grup dona més fruits i de més qualitat que la feina individual.

Felipe Sancho Piñol ha dit...

Estimado Sisco:
He leído tu trabajo sobre el origen y la historia del cognom Pinyol en tu blog "Històries i Tardicions de Tivenys.
Y quiero felicitarte y comunicarte que me ha gustado mucho y me ha sido de mucha utilidad.
Te contaré cómo llegué a tu blog.
Hace unos 3 meses sentí el deseo de conocer a mis antepasados, y mi segundo apellido es Piñol.
Partiendo de Monforte del Cid (nacimiento de mi madre), las actas de los libros sacramentales me llevaron a Agost y últimamente a la villa de Elche.
Este antepasado que consta como Piñoll (es el primero que me encuentro con ll final, los anteriores constan como Piñol)
Debido a que los libros QL se quemaron en 1936, sólo me queda seguir mi investigación en los archivos de la Basílica de Santa María, cuyos fondos son impresionantes.
Allí fue bautizado mi Antonio Piñoll Almela hacia 1750, hijo de Gregorio Piñol.
A la espera de que me autorice la Diócesis, estuve haciendo averiguaciones con censos de población.
Y encontré en un censo de vecinos de Elche de 1380-1400 un Lorenç Pinyol
Entonces supe que el apellido antes de ser castellanizado era PINYOL.
Estoy a la espera de consultar otros censos posteriores y de obtener la autorización.
A partir de PINYOL, encontré tu blog y tu magnífico trabajo.
Tengo la sospecha (aunque tengo que considerar otras probabilidades) de que mis Piñol de Elche, llegaron con algunas de las mas que probables repoblaciones (aún no tengo documentación) que se pudieron dar a raíz de:
1244 Tratado de Almizra
1265 Jaime I
1296 Jaime II
1609-1611 Repoblación debida a la expulsión de los moriscos.
Me interesa mucho los movimientos geográficos del apellido y con tu trabajo ya tengo un punto de partida.
De hecho ya he encontrado -aparte de Elche -otros PINYOL en cens de veins de Peñiscola en 1294-1325 y 1359-1366. También en Lliria 1427.
Estaré pendiente de tu blog por si vuelcas mas información
Sin más me despido cordialmente
Felipe Sancho Piñol en Mutxamel (Alicante)

Histories de Torrellano ha dit...

Hola,
Soy de Elche y me gustaría ponerme en contacto con Felipe Sancho Piñol para poder intercambiar información sobre el apellido Piñol en esta población, que espero le sea de su interés.
Le agradecería si pudiera hacerme llegar su dirección e-mail y así poder ampliar su información sobre este apellido.
Un cordial saludo y agradecimiento por sus gestiones,
Juan Francisco Mollá juanfmolla@gmail.com