dimarts, 1 d’abril de 2008

Cardó, de monasteri a balneari (I)

"col·laboració dels blogs Tivissa a la xarxa i Històries i Tradicions de Tivenys, col·laboració ebrenca per a que no s'oblidi el passat comú de molts dels nostre pobles"
Autors: Carles Torné Micola i Sisco Pinyol Antó

El convent i ermites de Cardó daten de principis del segle XVII, creats per l'ordre dels Carmelites Descalços. El fundador fou Fra Pablo de Cristo. La primera missa s’oferí en una reduïda capella, que en el transcurs dels anys va acabar sent el monestir.

Foto Monestir de Cardó al 1915. Foto Fons Salvador Salvany

El fundador, Fra Pablo de Cristo, es deia Pere Pau Revull i nasqué l’any 1583 en una masia de Gavadà (en aquella època terme de Tivissa). Ingressà als 19 anys en l’ordre dels Carmelites Descalços. El 1605, fundà el monestir de Cardó, en el qual visqué 64 anys i morí el dia 5 de juny de 1669, quan en tenia 86. El seu cos es va conservar incorrupte, guardat en una arqueta.

Després de la destrucció del monestir, el 1835, fou tirat pels miquelets al fons de l’abisme que hi ha darrera del convent (per això es diu Salt del Frare, foto de l'esquerra). Un pastor de Tivenys el trobà i uns quanta veïns d’aquest poble el van recollir i el portaren a l’església parroquial de dit poble.

La mòmia del fundador de Cardó va continuar conservant-se en el cor de l’església de Tivenys dins d’una urna de vidre, fins que durant la Guerra Civil les tropes republicanes van entrar a l’església i van agafar totes les imatges religioses i el cos de ‘lo flaret’, com era conegut entre els veïns de Tivenys, per destruir-los. El que no sabem és si el van cremar o el van tirar a l’Ebre.

Tornem al moment de la fundació del monestir. L’ordre dels Carmelites Descalços desitjava tenir un lloc desert on els religiosos, separats per complet del món, poguessin practicar millor la perfecció cristiana. El superior del convent de Tortosa, fra Jeroni de l’Assumpció, comunicà la idea a fra Pau de Crist.

Fra Pau de Crist, amb altres religiosos, a fi de buscar un punt per a situar el convent que es tractava de fundar, es dirigí a les muntanyes de Gavadà, aleshores terme de Tivissa, a l’indret on estava la masia dels seus pares. Després de recórrer aquelles serres, sense acabar de decidir-se sobre el lloc que havien d’elegir, es van trobar amb uns bandolers que passaven per aquells solitaris indrets. Els bandolers, en la creença que els frares anaven a espiar-los, es dirigiren a ells en actitud hostil; però en convèncer-se del que els religiosos buscaven, no solament els acompanyaren, sinó que els indicaren les muntanyes de Cardó (terme de Benifallet) com a lloc a propòsit per a fundar-hi un apartat convent, atès que estaven situades en un lloc solitari i tenien abundància d’aigües, Cardó fou definitivament elegit.

Al principi (any 1605), sols s’establiren a Cardó fra Pau de Crist, un altre carmelità conegut per fra Francesc de la Mare de Déu (abans Francesc Sentís) i un criat seglar. Per a refugi elegiren una cova situada dessota de la roca on, més endavant, es construí l’ermita de la Columna (foto de l’esquerra). Allí hi ha via una font d’aigües cristal·lines, les quals, després foren canalitzades fins al convent. Els dos frares i llur criat construïren una caseta i una capella.

El dissabte anaven a Tortosa per cumplir els deures religiosos i els dilluns tornaven a Cardó, portant pa i verdures com a provisions per a la setmana. Enllestida la capella, fou inaugurada pel general dels Carmelitas amb una missa celebrada el 16 d’abril del 1606.

El que va començar sent una petita casa i capella, anà prosperant notablement mercès a la protecció del canonge de Tortosa Josep Simó, i, després, a la del protector de Poblet, Pere d’Aragó, de la familia Cardona, al qual es concedí el patronat. A més de l’important convent i església, per tota la vall, es troben disseminades 13 ermites, de les quals actualment se’n conserven 5, encara que l'estat és ruïnós. La primera ermita que es va construir fou la de Sant Bernat i Sant Josep l'any 1611, posteriorment la de l'Àngel, Santa Teresa i l’ermita de Sant Simeó o de la Columna, construïdes l'any 1612. L'any 1613 es van construir les de Sant Jeroni i la del Carme. El 1614 la de Santa Anna. Més tard el 1616 es van construir les de Sant Onofre i Sant Joan, i la de Santa Agnès el 1622. La de Sant Elies, la més espaiosa, se la coneix des de 1673. També es va construir la de la Trinitat que fou transformada en una casa per a pagesos. L'última en edificar-se fou la de Sant Roc.

En els segles XVII i XVIII hi han documentats 7 incendis que sembla van ser provocats pels ramaders i pagesos veïns en motiu de revenja contra les propietats dels frares, els quals cobraven un tribut en forma de penyora. Hi van haver diversos pleits que finalment van guanyar els frares de Cardó.

Al principis del segle XIX la comunitat constava de 24 frares. Per a fornir-se de peix tenien dues mules que en poques hores anaven a l’Ametlla, dos dies cada setmana. També s’assegura que la comunitat disposava d’un ruquet, el qual, insinistrat, provisionava, per ell sol, totes les ermites.

Els frares, en ser perseguits per l’exclaustració de la llei d’amortització (any 1835) van abandonar la vall i es van refugiar a Tivenys, Benifallet i Rasquera, aquest abandó fou definitiu. Els principals bens del monestir van ser amagats en cases particulars d’aquests pobles, per evitar el saqueig, anys més tard els veïns van tornar els bens a l’església o al nou Balneari construït al lloc on es trobava el monestir. Es diu que les campanes van ser traslladades a Miravet, un altar amb retaule gòtic fou portat a Tivenys i l’altar major fou posat a l’ermita de Sant Doménech de Rasquera. Adjuntem carta de l'època on ho explica.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No es que sigue un apasionat de la historia, per aixo no treu per a felicitar-te pel teu bloc, dels millorets de la blogosfera ebrenca.

Sisco Pinyol Antó ha dit...

Gràcies, comentaris com aquest m’animen a continuar treballant.