dilluns, 31 de març de 2008

El Decret d'octubre de 1936.

El 22 de juliol de 1936, el Govern de la Generalitat decretà, la destitució de tots els consellers dels partits no afectes al Front Popular i ordenà la seva substitució per militants dels partits d’esquerres. Aquesta mesura es prengué desprès d’haver esclatat la rebel•lió feixista, “per tal de poder mantenir i enrobustir la vida municipal, com a element primordial en la unitat d’acció i comandament per poder guanyar la guerra civil”. En aquesta acció el Govern a part volia que els Comitès de Milícies Antifeixistes, assumissin no només les funcions de defensa ciutadana, sinó també funcions relacionades amb l’exercici del poder polític.

Aquesta no fou una bona solució vistos els abusos produïts per aquests Comitès , per lo qual el Govern de la Generalitat, va intentar solucionar-ho donant entrada al Govern, la CNT i el POUM.

Els titulars del diari “La Humanitat” del 2 d’octubre reclamaven tota l’autoritat per al Consell de la Generalitat:

“dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, el comandament d’aquestes passa integrament al Consell de la Generalitat. Esperem que tots els ressorts funcionin amb precisió perfecta. I ho esperem per una raó. Aquesta: el Consell de la Generalitat està format avui per totes les forces polítiques i proletàries del front antifeixista de Catalunya. Ningú, doncs, cap Comitè ni cap organisme, no pot actuar al marge del mandat del Consell. Si ho fa, caldrà considerar-lo com a pirata, com a corsari. Els partits i organitzacions han de donar consignes terminants a la seva gent (...) El qui no es disciplini és un traïdor. El qui prengui justícia per la seva mà, un assassí”.

En aquest context es redactava el Decret i Ordre del 9 i 12 d’octubre, respectivament, que dictava les normes per les que s’havien de constituir els nous ajuntaments, els quals haurien d’acomodar el nombre de components a les exigències de la representació dels partits i sindicats en funció del nombre d’habitants de cada municipi i prenent com a base la mateixa proporció que integraven el Govern de la Generalitat, es a dir: tres per ERC, tres per la CNT, dos pel PSUC, i un per la UR, POUM i ACR, respectivament.

Naturalment, l’aplicació d’aquest Decret, era de difícil aplicació en poblacions petites com Tivenys, on no estaven representats tots els Partits i Sindicats. Tot i així el 17 d’octubre tal com consta en la papereta adjunta, Tivenys constituïa el seu ajuntament amb consellers de la CNT i del PSUC i nombrant alcalde a Josep Montardit Puyo, afiliat a la CNT.