El Tocinet de Sant Antoni

Us adjunto un relat de Ramón de Trabal en el qual explica d’on ve la dita "Dónes més voltes que el tocinet de Sant Antoni".

“Deien els vells que ho sentien dir als seus que pels carrers de Tivenys sempre hi voltejava un tocinet.
Un mamelló que el compraven la Confraria de Sant Antoni i el soltaven per engreixar-lo de les despulles de la gent i el subhastaven a l'oferta en el dia de la festa del Sant.
Així és, que aquell animalet solt voltava tot el nucli urbà perquè avui deien les dones que s'afartava de carabassa al Castell, demà menjava garrofes al carrer de l'Embut, cap al tard li donaven patates a la Romelia, a l'endemà feia cap a Capdevila per una pitança de panís, un abeurall de tomàquets passades del canyís a la Valleta i ajocar-se a les Piteres per l'endemà tornar a recorre el poble i així recorrent tots els anys d'ací d'allà, es feia gros per la subhasta.
Això era de tota la vida cosa de Tivenys, però a fi de segle XIX aquell any tres dies abans de Sant Antoni, desaparegué el tocinet per art d'encantament i no es va poder subhastar amb el desconsol de tots els tivenxencs perquè s'acabava una bella tradició, que havien fet els avis.
Acabades les festes de Sant Antoni les bugaderes al riu i els tavernaris de ca la tia Benita van xerrar que per les festes de Sant Antoni per les Serres, Toses i Quinxars es va veure una gran fumarola.
De llavors ençà que no ha anat cap més tocinet solt pel poble i també s'ha acabat aquella dita popular: Dónes més voltes que el tocinet de Sant Antoni".