Enric Bayerri en el “Refraner català de la comarca de Tortosa”, per descriure a qui parla molt ràpid i atropelladament ho fa amb la següent locució:
Parla a mils, com los de Tivenys
En el cançoner de Joan Amades “Folklore de Catalunya” trobem una cançó en la qual surten els mals noms i defectes d’uns quants pobles, per la proximitat geogràfica d’aquests s’ha d’entendre que ha estat un poble veí d’aquests d’on ha sortit aquesta cançó:
A Tivenys ne són raboses,
a Aldover uns alocats
i a Xerta molt embusteros
que mai diuen veritat.
a Aldover uns alocats
i a Xerta molt embusteros
que mai diuen veritat.
En el mateix cançoner d’Amades en trobem un altra en la qual es descriuen els principals oficis del pobles,
A Rasquera fan cabassos,
al Ginestar cabassoles,
al Pinell ne fan graneres
i a Tivenys canten les dones.
I encarà n’apareix un altre amb referències meteorològiques:
A la serra plou i neva
i a Tivenys ne fa bon sol:
minyonetes de Rasquera,
¿qui us s'ha mort que porteu dol?
i a Tivenys ne fa bon sol:
minyonetes de Rasquera,
¿qui us s'ha mort que porteu dol?
Amadeu Pallarés i Lleó en el seu llibre “Mots tradicionals de les Terres de l’Ebre” trobem una cançó que realça els nois de Tivenys.
A la vila de Tivenys
es crien els nois alts
i a la vila de Benifallet,
petits, però nans.
Finalment en Cels Gomis en la seva obra "Follies particulars de Fraga, Mequinensa y de Tortosa" publica una cançó d’enyorança a la nostra terra:
Adéu, masos de Bítem
i també los de Tivenys;
adéu, les xiques de l'horta
de la Capella dels Reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada