dissabte, 11 de setembre de 2010

Les riuades de l’Ebre.

Introducció.

Hi ha escrits que detallen i destaquen com a riuades importants les dels anys 1488, 1582, 1743, 1766, 1787, 1859, 1866, 1874, 1907, 1937, 1961, 1971, 1982 i 1996. De les que hi ha registres documentats les pitjors han estat les de 1787, 1907 i 1937 (curiosament tots els anys acabats en 7).

La del 9 de novembre de 1982 també hagués pogut ser històrica, si no hagués estat per l’efecte regulador dels pantans de Mequinensa i Ribarroja. Recordo que sobre les cinc del mati el guarda rural (Pepet Rei) ens donava l’avís a casa mons pares que l’aigua havia saltat el canal i estava a punt d’entrar a l’hortet del Pou Nou, ens vàrem aixecar i vàrem anar a salvar tot el que es pugues salvar. Aquell mateix dia tenia que anar a Tortosa a estudiar a l’Institut , cosa impossible, ja que l’aigua havia inundat la carretera a l’altura de la barca i estava tallada.

La del 25 de gener de 1997 (coincidint en un any acabat en 7) també hagués pogut ser catastròfica, però un cop més l’efecte regulador dels pantans ho va evitar, podem dir que amb la seva construcció, teòricament, les grans riuades han passat a la història.

Les riuades mai han estat sobtades, el riu sempre ha avisat abans, l’aigua ha anat pujant de nivell poc a poc fins arribar a l’altura màxima, això i la posició geogràfica de Tivenys, meitat al pla i meitat en pendent, facilitava que la gent del pla com ara el carrer de Tortosa que s’inundava en facilitat, tinguessin temps d’anar cap a les cases situades en un nivell més alt com les del Castell on veïns i familiars els podien acollir, aquesta particularitat de les riuades també servia per a que poguessin rescatar i posar en lloc segur el que tinguessin de valor com ara els aliments que guardaven o els animals que tenien en els corrals de les cases.

La riuada Grossa.

És el nom que rep la riuada del 9 d’octubre de 1787, la més extraordinària de la història, una seguida de pluges causades per un temporal de l’est i sud-est va provocar que l’aigua anés pujant de nivell per arribar a la màxima altura els dies 8 i 9 d’octubre.

Per les dades registrals que tenim hem de suposar que l’altura màxima de l’aigua a Tivenys va sobrepassar els 10 metres d’altura.

Els danys causats per aquesta riuada foren extraordinaris, amb la pèrdua de collites i importants perjudicis a les hortes, però el més lamentable foren les 183 morts que es produïren per tots els pobles de la riba de l’Ebre. Al nostre poble moriren 2 persones i 37 cases es desplomaren.

Tal magnitud de danys va provocar que és demanes ajuda a l’estat, aquesta va venir per part de la condonació de la contribució per quatre anys. Per tant l’estat no donava res però tampoc rebia res dels pobles riberencs. Cal dir que aquesta exempció de pagar el cadastre tenia certa trampa, ja que es va crear una Junta de Socors que tenia que determinar qui podia pagar-lo i qui no, els que ho podien fer, així ho havien de fer i els pagaments anaven directament a ajudar a restablir la situació dels mes afectats

Extracte de la resolució del rei Carles III en la que s’aprova l’exempció del Cadastre:

Que la Ciudad de Tortosa, y los Pueblos de Amposta, Aldover, Cherta, Tivenys, Benifallet, Ginestar, Miravet, Benisanet, Mora de Ebro, Ascó, Flix, Rivaroya, queden exentos de la Contribución de Catastro por quatro años, con declaración de que aunque esta gracia es absoluta en común, no comprehende a los Vecinos, y hacendados que puedan pagar, para que con los que de estos se exija, se socorra, y fomente a los que por haver sido mas desgraciados necessiten de mayor auxilio, que el del indulto de la contribución para volver a sus respectives faenas”.

La riuada de 1907.

L’octubre de 1907 fou força mogut en quant a pujades i baixades del nivell de l’aigua, fins arribar el dia 21 en que el riu es va començar a desbordar per arribar a la seva cota màxima (9’2 metres) el 23 d’octubre, el cabal fou superior als 23.000 m3/sg. Entre el 21 i el 25 d’octubre el cabal es mantingué per sobre dels 20.000 m3/sg, dada esgarrifosa si tenim en compte que el cabal mitja de l’Ebre és de 500 m3/sg.

Tot i que al poble no consten danys de cases tombades, a l’horta es comptabilitzen fins a 23 cases desplomades. L’escola de nenes es va inundar i no es va poder restablir el seu funcionament fins el 12 de desembre.

En aquesta ocasió, al contrari del 1787, el govern no va eximir als damnificats de pagar la contribució ni cap altre impost, lo qual va acabar de destrossar els pagesos que tenien l’horta vora el riu i que ho havien perdut tot. Desprès de moltes reclamacions l’any 1910 es va descomptar una part de la contribució de les finques que havien quedat inundades en concepte d’indemnització.

La riuada de 1937.

El 29 d’octubre de 1937, quan Espanya estava en plena Guerra Civil, quasi un any i mig abans que el front arribes a l’Ebre, la natura es va desentendre de conflictes bèl•lics i va tornar a ensenyar les seves garres. La inundació va durar una setmana, tres dies de pujada, dos d’estancament i dos de baixada. L’aigua va arribar prop de 9 metres amb un cabal de 20.000 m3/sg.

Aquesta riuada igual que la del 1907 va arribar fins les escales de l’Altar Major de l’església, amb el perjudici afegit que com la Guerra Civil havia esclatat, Tivenys vivia l’època de les col•lectivitzacions i l’església s’utilitzava com a magatzem dels productes agrícoles i per culpa de la riuada es van podrir i en conseqüència es van perdre tots.

Com anècdota d’aquesta catàstrofe, li sentia contar a m’ha mare, que per aquell temps era una nena que vivia al carrer de Tortosa, que l’aigua va arribar a la meitat de les escales de casa seva i els van tenir que treure amb barca, per portar-los a la zona alta del poble, durant els dies que va durar la riuada van estar vivint al Castell.

Per altra banda mon pare contava, com abans de que entres l’aigua a l’hortet del Pou Nou, ell i mon iaio, van collir les patates per a que no es fessin malbé amb la inundació.

En aquesta ocasió no va arribar cap ajut econòmic, la guerra ho evitava, la gent es va tenir que espavilar i refer-se ràpidament, l’arribada del front sols va fer que agreujar la difícil situació deixada per la riuada.

Rajoles commemoratives.

En les parets de moltes cases riberenques, podem trobar encarà rajoles que marquen l’altura que va assolir l’aigua en les riuades de 1907 i 1937. Aquestes rajoles tenen un disseny força senzill en el qual presenten una fletxa que marca l’alçada i unes lletres negres o blaves que representen la data, sobre un fons blanc.

El Diario de Tortosa del 24 de desembre de 1907 en el numero 7.832 publicava el següent:

"Se han puesto á la venta, unos azulejos propios para señalar la altura á la que llegaron las aguas en la última avenida, en los que á más de la inscripción correspondiente, que ocupa la mitad del azulejo, hay dibujada la corriente del agua, en la que aparece la alosa ó saboga, característica de nuestro Ebro.
Tanto el gusto en el colorido, como en la composición del dibujo, lo hacen recomendable á todos cuantos deseen conservar señaladas la altura y fecha de tan memorable acontecimiento".


Bibliografia:
  • Història de Tortosa d’Enric Bayerri.
  • Exempció de la contribució als pobles afectats per la riuada de l’Ebre de l’any 1787 de Francesc Sabaté i Margalef i Joaquim Nulla i Agula.
  • Tesis Doctoral, Lo riu és vida de Montserrat Boquera Margalef.

Cap comentari: