dimecres, 13 d’agost de 2014

L'expulsió dels moriscos

Introducció

Amb la conquesta de Tortosa el 1148 per Ramon Berenguer IV l’expansió territorial de Catalunya arribava al seu punt de plenitud. Els musulmans que vivien a l’Ebre van signar les capitulacions en la “Carta de conveniència i d’assegurança que feu el noble en Ramon, compte de Barcelona”. Aquest document reflecteix les normes que permetien la convivència de cristians i musulmans a les nostres terres al llarg d’un dilatat període de temps. Malgrat les assegurances promeses la població musulmana sofria més impostos que els cristians. Es pot resumir en que cristians i musulmans eren del tot iguals davant la llei; sols els diferenciaven els tributs.

Els musulmans conreaven les terres, construïen sènies (els orígens de l’Assut es troben en una sènia mora), elaboraven tota mena de productes derivats de fruita, de flors i llegums, L’artesania morisca girava entorn del fang i de fibres vegetals o animals.

Però realment eren musulmans? Doncs no, eren els descendents de la població ibera, romana, visigoda i jueva, que a conseqüència de la penetració musulmana, a partir de l’any 711, es van anar convertint paulatinament a l’islam. Per tant els moros eren tant catalans com els anomenats cristians vells.

Cinc segles desprès, els moriscos són considerats els descendents de la població autòctona que, en el moment de la conquesta cristiana, va aconseguir quedar-se al territori mitjançant capitulacions. Aquest col·lectiu va ser obligat a batejar-se al segle XVI, i van esdevenir cristians nous. A començament del segle XVII, a Catalunya constituïen un col·lectiu d'unes 5.000 persones, concentrades a l'àrea de l'Ebre i el Segre (en tota Espanya passava poc dels 300.000). A Tivenys representaven el 46,15% de la població, 6 focs[1]  sobre 13 segons el fogatge de l’any 1496-1497.

Tot i que, els pobles moriscos mantenien molts senyals identitaris propis, costums, vestits, etc. Diferents cròniques de l’època semblen indicar que els que estaven sota el control del Bisbat de Tortosa es trobaven en un procés força avançat d'assimilació cultural, una mostra en són les paraules de Lluís de Còrdova i Aragó, procurador del seu germà el duc de Cardona que els qualifica de “bons christians” i de que tots els moriscos “vivian cathòlicament”. El bisbe de Tortosa Gaspar Punter i Barreda l’any 1587 redacta una memòria sobre les campanyes d’evangelització que porta a terme el seu bisbat i en fa dos grups els descendents dels convertits per sant Vicent Ferrer sense senyal de moros (Tivenys, Móra, Tivissa i Garcia) i els altres. Podríem afirmar doncs que en el moment de l’expulsió els moriscos de Tivenys eren musulmans catalans i parlaven català i ni tant sols entenien l’àrab que estava considerada una llengua culta, igual com podia ser-ho el llatí.

Havent vist la tragèdia social i econòmica que havia suposat l’expulsió dels jueus l’any 1492, les Corts de Tortosa per evitar el mateix amb els musulmans va aconseguir el 1495 un compromís de Ferran el Catòlic de no expulsar els moriscos de Catalunya, compromís que fou reeditat el 1503 per les Corts de Barcelona.

L’expulsió

L'expulsió dels moriscos va ser decretada per Felip III de Castella, el 9 d'abril de 1609. La mesura obeïa a motivacions de tipus religiós i social, però també estratègic i econòmic, el moriscos posseïen, legalment, terres i cases, si els feien fora... No cal dir res més. En particular, els seus principals instigadors van argumentar la suposada col·laboració dels moriscos amb els atacs de la pirateria turca.

Tot i que a Castellà i el País Valencià l’expulsió va començar de forma immediata, a Catalunya el ban d’expulsió no es va publica fins el 29 de maig de 1610. El decret de Felip III preveia certes excepcions en les quals els moriscos no serien expulsats, si se’ls considerava integrats. En particular, podien quedar-se els descendents de cristians vells per línia masculina (i també les seves dones i fills), encara que les seves mares o àvies fossin morisques o estiguessin casats amb fills de moriscos. Per tant no tindria que haver afectat als moriscos del nostre poble amb el 100% dels matrimonis mixtes entre moriscos i cristians vells,  com reflexa Jordi Nadal en la seva obra “Bautismos, desposorios y entierros”.  

La investigació de qui tenia que ser expulsat se li encarrega en un inici al bisbe de Tortosa, Pedro Manrique, qui conscient de la tragèdia que es podia viure als pobles de l’Ebre, va autoritza a quedar-se a Catalunya 1.578 moriscos dels quals 33 famílies eren de Tivenys, es basava en dades com els matrimonis mixtos, el consum de carn de porc o de vi i la recepció de sagraments. Ho feia publicant la “Información de la notoria christiandad de los christianos nuevos de las villas y lugares de Tivenys y su termino, Garcia, Mora, Ribaroja, Vinebre, Teviça, Benifallet y Flix del obispado de Tortosa en Catalunya”.

El 3 de maig de 1611, Felip III descontent amb la feina feta pel bisbe, li comunicava al virrei de Catalunya l’arribada de Cristóbal Sedeño, cavaller de l’ordre de Montesa per tal d’acabar amb els moriscos que hagueren pogut quedar. Aquest sols autoritza quedar-se a Tivenys a 3 famílies morisques.

Monument commemoratiu de l'expulsió morisca al port dels Alfacs.
L’historiador francès Lapeyre en la seva obra “Geógraphie de l’Espagne morisqué” censa en 141 les expulsions que es produeixen a Tivenys d’un total de 1.919 en totes les comarques de l’Ebre. Els expulsats foren conduïts en llaüts riu avall fins el port dels Alfacs on foren embarcats en direcció al nord d’Àfrica. Van suportar condicions penoses i tota mena de vexacions per part dels comissaris, els soldats i els mariners encarregats de l’operació.

Per un altra banda Núria Sales en l’obra “Els segles de la decadència” documenta que abans de l’expulsió Tivenys tenia 186 moriscos i que en foren expulsats 171, quedant-ne tant sols 15 al poble.

La tragèdia pel nostre poble (igual que per molts altres pobles de les comarques de l’Ebre) fou majúscula. Hem de tenir en compte que el fogatge fet abans de l’expulsió l’any 1610 situa 48 famílies[i] a Tivenys i que el 1718 encarà no s’havia recuperat de la tragèdia amb un cens de 164 persones.

Hi ha molts moriscos que intenten tornar a casa, però la vigilància i control que en fa Cristòbal Sedeño ho fan molt difícil i alguns d’ells han de marxar cap a altres llocs com el Baix Camp, on s’escapen del control del comissari reial, altres opten per la via de la rebeldia i entren a formar part de la colla del bandoler Llorenç CluaEls bandolers provoquen danys a les cases i a garrofers i oliveres que els trenquen les rames, aquests atacs són dirigits cap a les noves propietats. Un dels que rep atacs a Tivenys és Joan Boixí que li destrossen diverses parts de la casa i el terrat. La llenya de garrofers i oliveres que trenquen, l’aprofiten els gestors dels bens dels moriscos per vendre-la com a llenya trencada pel vent.

Les conseqüències econòmiques

En el moment que es publica el ban d’expulsió, també s’ordena que el batlle i alcaid de la batllia de Tortosa Galceran Albanell i en absència seva el seu lloc tinent Tomàs Mercader de Llenyader es facin càrrec de tota la hisenda procedent dels moriscos que seran expulsats. L’ordre imposava prendre’n possessió, fer-ne inventari i tenir-ne
bona guarda, compte y rahó, sens poder vendrer, stablir, ni altrament alienar cosa alguna, en poca ni en molta quantitat, dels bens immobles, censos, censals, ni altres rendes e rèdits y drets fins que hi hage exprés ordre de sa magestat, sinó tan solament los béns mobles y semovents, fruits, grans y altres coses, los quals no.s poden conservar, y que tot lo diner que.n prosehirà se remetès y entregàs al receptor de la batlia general de dit Principat, (...) y que per so haguessen de prestar caució ab idonees fermanses.

Tal i com detalla molt bé Eva Serra i Puig en la seva obra Els moriscos de reialenc de les Terres de l’Ebre, aquesta ordre es compleix al preu de la lletra i Galceran Albanell, en porta un registre en el qual detalla els bens dels moriscos que es lloguen, a qui es lloguen, els préstecs que han fet i qui els ha de tornar i com es venen les collites. D’aquest registre es desprèn que els moriscos no eren pas pobres, més aviat lo contrari i hi havia molts cristians vells que els devien diners que els van continuar pagant al gestor Albanell.
Per tant els cristians vells no en treien cap profit directe de l’expulsió, en tot cas el profit se l’enduia el gestor i la Corona que s’emportava la suma de totes les rendes menys les despeses de gestió. Per exemple l’any 1612 hi ha uns ingressos de 2.033,9 lliures, de les quals s’han de descomptar 1.497,68 lliures per despeses de gestió (1.100 lliures se les enduia Galceran Albanell), per tant la Corona aquell any en va treure 534,41 lliures.

La resta de despeses eren per pagar els col·laboradors d’Albanell i fer feines de reparació i manteniment a sèquies, pous i les cases dels moriscos. Entre els col·laboradors de la gestió que en fa Albanell, destaquen dos noms i tots dos són de Tivenys, Andreu Tort, negociant i veguer de Tivenys i Bernat Faneca, pagès i familiar del Sant Ofici de Tivenys, la seva tasca principal fou la de vendre la collita de les terres confiscades als moriscos. En més d’una ocasió com veurem en l’apartat “Relació de moriscos de Tivenys i els seus béns”, trobem que el propi Andreu Tort és qui comprava aquestes collites.

Per tenir una idea del valor de la lliura en aquell moment ho podem fer amb aquest fragment del quadern de Galceran Albanell on detalla el cost de neteja d’una sèquia:
Joan Serís, palafanguer, per escurar diverses sèquies, que confrontaven les heretats dels cristians nous expel·lits, tot complint amb l’ordre habitual del mostassaf d’escurar-les, cobrava 2 lliures, 2 sous i 3 diners. Era el salari de neteja de 24 canes[ii] i mitja de sèquia.
El preu d’un matxo (animal que tenia molta importància per a l’economia rural de la zona) podia oscil·la de les 20,60 lliures fins a 49,50 lliures.

L’octubre de l’any 1612, Don Pedro Hortolà, assessor i advocat fiscal de la Capitania General del Principat, va iniciar una nova enquesta per tal de revisar quins havien tornat i si es comportaven com a veritables cristians, sortint així al pas de les denuncies que posaven en dubte la condició de cristians dels que es van quedar o que havien tornat. A diferència de l’enquesta del bisbe de Tortosa, aquesta no esta adreçada a eclesiàstics, es fa a laics, alguns dels quals havien comprat béns dels expulsats, us podeu imaginar que els interessava més a aquests cristians vells.

Mitjans de vida dels moriscos

Els moriscos de Tivenys es dedicaven a l'agricultura, a la producció ceramista (rajolers) i al transport fluvial.

L’agricultura era l’activitat principal i en concret la producció d’oli que representava el 48,03% dels seus ingressos, després venia la producció de fulla de morera amb un 23,03%, les garrofes representaven el 11,53%, la producció de cereals com l’ordi, el blat, la civada, el farratge o les guixes dels quals feien farina i palla representava un 9,49% dels seus ingressos, més lluny queda la producció de fruita (bàsicament figues i magranes) que es queda amb un 4,32%, la resta d’ingressos (3,60%) prové del cultiu de vinya, producció de mel o el lloguer d’animals com els matxos.

Pel que fa a la ceràmica, bàsicament tenien forns d’obra on produïen rajoles.

Relació dels moriscos de Tivenys i els seus béns.

Aquesta relació s’ha pogut dur a terme gracies al treball realitzat per Eva Serra i Puig, relacionem tant els que tenien casa i vivien a Tivenys, com tots aquells que en tenien algun bé. També s’estableix qui va llogar o es va fer càrrec dels bens confiscats.

·         Abencomex, Esteve.
o   Casa llogada per 0,80 lliures a Jaume Boixí, pagès de Tivenys
·         Abencomex, Lluís. Exceptuat de l’expulsió pel bisbe Pedro Manrique.
·         Boteller, Perot.
o   Casa llogada per 4,40 lliures a Miquel Coello, pagès de Tivenys.
·         Boixí, Joan. Ell i la seva família van poder tornar la tardor del 1612.
o   Casa llogada a Francesc i Joan Tous, pagesos de Tivenys per 4,40 lliures.
o   Corral Llogat per 1,20 lliures a Miquel Estopinac.
o   Casa a la Vilanova de Tortosa llogada per 6 lliures a Joan Albert, teixidor de lli de Tortosa
·         Daniel, Joan. Aquest era dels masos de Bitem, però com la dona i la sogra eren de Tivenys se li va permetre tornar per establir-se a Tivenys.
·         Eixeró, Jeroni. Es detingut i acusat perquè va fugir de l’expulsió i es va unir a la colla de bandolers de Llorenç Clua.
o   Casa llogada per 1 lliura a Andreu Tort, pagès i veguer de Tivenys.
·         Ismael, Miquel. Els Ismael de Tivenys van ser expulsats i van tornar tots.
o   Tenia un hort de moreres i la fulla la va comprar per 4 lliures, Toni Boteller, pagès de Tortosa.
·         Gasseni, Joan.
o   Casa llogada per 1 lliura a Vicens Marco, pagès de Tivenys.
o   Casa llogada a Sebastià Gisbert, pagès de Tivenys per 1,20 lliures.
o   Hortet llogat a Vicens Marco, pagès de Tivenys per 0,50 lliures.
·         Gasseni, Mateu.
o   Casa llogada a Montserrat Ferrer, pagesa de Tivenys per 2 lliures.
·         Gasseni, Miquel.
o   Casalot llogat per 0,80 lliures a Gabriel Mauri de Tivenys.
·         Llop, Jaume.
o   Casa llogada per 1 lliura a Miquel Estopinac, pagès de Tivenys.
·         Moyet, Mateu.
o   Casa Llogada per 2,40 lliures a Miquel Roig, pagès de Tivenys.
·         Moyet, Miquel. Fill de la vídua Moyeta, no fou expulsat i dues germanes d’ell que si ho foren van tornar.
·         Ramos, Hamos.
o   Corralet llogat per 0,20 lliures a Pere Joan Vilanova.
·         Saragossí, Lluís.
o   Casa llogada per 1,20 lliures a Miquel Estopinac.
·         Vineyma, Agustí de Lluís dit lo Pulido. Possiblement el morisc més ric de tots els que foren expulsats comptava amb varies cases, corrals i horts al terme de Tortosa a part de 3 matxos i varis deutes establerts dels quals cobrava rendes e interessos, a Tivenys hi tenia una casa que fou llogada a Miquel Sala, sastre de Tivenys per 1,80 lliures.
·         Vineyma, Joan. Cristià nou restituït.
o   Fulla de morera que li compra per 6 lliures Andreu Tort, pagès i veguer de Tivenys i que després li ha de restituir quan se li permet quedar-se.
·         Relació de bens que es van incauta als masos d’Andust, zona conreada majoritàriament per moriscos.
o   Finca d’oliveres, llogada per 53 lliures a Joan Beltran i Lluís Abencomex (aquest darrer s’havia lliurat de l’expulsió pel vist-i-plau del bisbe Pedro Manrique).
o   Oli, comprat per 1,20 lliures per Joan Pinyol, dels masos d’Andust.
o   Oli, comprat per 123 lliures per Bertran i Miquel Tous.
o   Llenya d’oliveres i garrofers caiguts i/o arrencats se la queda Jeroni Torres, dels masos d’Andust per 0,50 lliures.
o   Arna d’abelles, comprada per Miquel Roig, pagès de Tivenys per 0,60 lliures.
·         Totes les garrofes que es van recollir de les heretats dels cristians nous entre la Creu de Borrugat i les costes de Som, foren comprades per Andreu Tort, pagès i veguer de Tivenys per un import de 70,40 lliures.
·         Altres bens i collites que es van incauta a Tivenys, però no en figura el propietari sols el comprador o llogater.
o   Dos carregues de llenya d’olivera comprada pel Reverend rector de la vila de Tivenys, per 0,30 lliures.
o   Lloguer d’un bé que desconeixem per un any a 0,30 lliures a Miquel Calvet, pagès de Tivenys.
o   Quatre carregues de llenya d’olivera que compra per 0,20 lliures Pere Figueres de Tivenys.
o   Tomas Figueres, pagès de Tivenys, li compra a Andreu Tort, veguer de Tivenys, munts de llenya per 1 lliura.
o   Llenya que el vent ha trencat i escampat, és comprada per Jeroni Torres, pagès d’Andust.
o   Tota la fulla de morera del terme fou comprada per Andreu Tort per 130 lliures.
o   Les figues i altres fruits que es produïen, foren comprats per 7 lliures per Miquel Estopinac. Segons el registre de Galceran Albanell la venda es fa per:
“Se son axi venudes per evitar alguns inconvenients d’encontres en dita vila i ser d’aqueix valor o poc mes”.

o   62 cànters d’oli, comprats per Blai Pujol, sabater de Tortosa per 77,50 lliures.

Bibliografia

Artur Cot Miró: Els cristians nous de Garcia el 1610.
Eva Serra i Puig: Els moriscos de reialenc de les Terres de l’Ebre.
Maria Teresa Ferrer i Mallol: Las comunidades mudéjares de la Corona de Aragón en el siglo XV
Dolors Bramon: L’expulsió dels moriscos.




[i] Les famílies o focs estaven formades per una mitja de 4,5 persones.
[ii] Una cana o canya d'amidar era una antiga unitat de longitud, utilitzada a la Corona d'Aragó. A Barcelona equivalia a 8 pams, 6 peus o 2 passos (equivalent a 1 pas romà), que són 1,555 metres; a Tortosa, 1,587 metres

Cap comentari: