dijous, 26 de juny de 2008

L’epidèmia del còlera a Tivenys l’any 1885.

El còlera aparegué a Europa en el primer terç del segle passat, com a conseqüència de l’obertura del Canal de Suez, que facilitava el comerç entre els ports del sud d’Àsia i els de la costa mediterrània.

Van haver cinc epidèmies importants a Europa els anys 1817, 1833-34, 1853-55, 1865 i la de l’any 1885 que és la que va afectar el nostre poble. Els primers casos de còlera a les comarques del Baix Ebre i Montsià es detecten a principis de juliol, tot i que a Xerta el dia 26 de juny, ja es detecten els primers casos. Tivenys no es veurà afectat per aquesta epidèmia fins el dia 20 de juliol i durarà fins el dia 17 d’agost, en tot aquest període van haver-hi 46 persones contagiades de les quals 11 varen morí.

Tivenys es trobava en un dels camins de propagació del còlera, és el que procedent de l’Urgell baixava per l’Ebre, les condicions epidemiològiques també afavorien la malaltia, no hem d’oblidar que el fet d’estar vora el riu alimenta l’existència de mosquits i rates que alimenten la propagació de la malaltia, el clima mediterrani en temperatures estivals de més de 30º C, la higiene de les cases sense conduccions d’aigües residuals, la convivència amb els animals i el consum d’aigua de l’Ebre sense depurar també varen ajudar al còlera a propagar-se.

Un altre factor determinat del contagi fou la vinguda de jornalers a treballar a les nostre terres, els primers casos de Xerta foren uns jornalers valencians que havien vingut a treballar a la nostra comarca.

Les mesures profilàctiques que es van emprar consistien en bullir l’aigua per veure i fer el menjar molt cuit, fumigar les cases i desinfectar les comunes i finalment fumigar els forasters que arribaven al poble.

Comparant el numero d’afectats amb altres poblacions de les nostres comarques, Tivenys va ser un dels pobles en el qual el còlera fou més benevolent.

Bibliografia: Actes del Congrés d’Història de la Medicina Catalana a Lleida 1981; Diari de Tarragona números del 1885.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Sisco,

Dels difunts que es van trobar enterrats a l'esglesia en les últimes obres que es van fer (canvi de paviment, aproximadament l'any 1990-1991).

S'en podria saber alguna cosa?

Salutacions.

Sisco Pinyol Antó ha dit...

Ho podem investigar.