Víctimes del feixisme - nazisme.

La Guerra Civil Espanyola i més tard la II Guerra Mundial, totes dues provocades per uns vesties intolerants que odiaven a tot aquell que no penses com ells van provocar milions de víctimes per tot Europa, el nostre poble no es va escapar d’aquestes desgracies, molta gent va sofrir les seves conseqüències i molts varen morir en aquestes guerres i les seves corresponents postguerres, en l’article d’avui parlaré de dos homes que tenen en comú la seva lluita contra el feixisme primer en la Guerra Civil Espanyola i desprès enfrontant-se al nazisme en la II Guerra Mundial. Aquests tivenxans van haver de marxar a l’exili, forçats per les seves idees republicanes, sabent que si es quedaven els esperava una mort segura, degut a l’ànim de revenja del General Franco i els seus afins.

El primer d’ells Josep Esmel Cañado, un cop exiliat a França fou detingut pels alemanys i deportat al camp de concentració de Mauthausen, mes concretament al seu annex de Gusen.

Gusen era a uns cinc quilòmetres de Mauthausen, a la ribera esquerra del Danubi. Aquest camp es va convertir en un dels més criminals del règim concentracionari nazi. Al començament els deportats hi anaren de manera voluntària i confiats, ja que, res podia ser pitjor que Mauthausen. Després el mal anomenat sanatori de Gusen es convertiria en el veritable camp d'extermini de Mauthausen, ja que tots els febles i malalts eren traslladats allí per ser eliminats o servir de conillets d'índies per als experiments mèdics.

Comprovant les llistes de les víctimes d’aquest camp trobem a Josep Esmel que va entrar a Gusen, el 30 de juny de 1941 i no va sortir-ne mai més, morí el 7 de novembre de 1941.

El segon cas és el de José Simo Piñol, el qual desprès de la Guerra Civil espanyola va formar part del moviment “maqui”, arribant a ser Capità de Guerrillers de la Brigada nº 15 que formava part del XIV Cos de l’Exèrcit Guerriller, que va operar durant la Guerra Civil Espanyola per fer actes de sabotatge i represàlia en el territori ocupat pels feixistes, durant la II Guerra Mundial van col•laborar amb la resistència francesa per assolir els seus objectius, de fet la paraula “maqui” és d’origen francès que prové, al mateix temps, de la paraula corsa “macchia” que significa bosc atapeït o vegetació espessa (els maquis s’amagaven als boscos frondosos del sud de França).

Per tant com a “maquis” no podem considerar tant sols la resistència republicana que s’enfrontava al franquisme, si no també la resistència francesa que s’enfrontava al nazisme.

La Brigada nº 15 de José Simó, com deia abans, va participar amb la resistència francesa contra els nazis, baix la comandància del Comandant José Garcia Acevedo participant en nombroses accions de sabotatge contra vies de ferrocarril, línies elèctriques i diferents industries que treballaven pels alemanys, tal com podem llegir en el document “Exposition Guérilleros les soldats oubliés” que us adjunto, tot i estar escrit amb francès. En aquest document s’expliquen tots els actes de sabotatge realitzats, així com el combat de La Rivière del 15 juny de 1944 en el que moria a mans del alemanys el tivenxà José Simó.