dissabte, 29 de novembre del 2008

Les Últimes Madraves de Tivenys

La col·laboració amb el Museu del Montsià per tal de fer una exposició sobre la pesca de la saboga, m’ha fet rescatar de la prestatgeria el llibre de la Montserrat Boquera i la Violeta QuirogaDe la Saboga al Silur” del qual he escollir el següent fragment amb que relaten molt gràficament el que varen significar les madraves per al nostre poble.

"Sembla que el nombre de madraves que pescaven a la zona va anar fluctuant al llarg del temps, de forma bastant correlativa a les captures, que també han anat presentant alts i baixos. Si a principis del segle XX eren més de vint madraves, la xifra va anar disminuint progressivament.
Un dels nostres informants més grans encara recorda haver vist les darreres madraves de Xerta durant un any o dos pescar de forma més aviat esporàdica. El lloc de pesca d'aquestes madraves es trobava un quilòmetre al sud de Tivenys, a la zona coneguda com els Masos; és a dir, que els de Xerta creuaven el riu perquè a la seva riba la manca de platja feia impossible aquest tipus d'activitat.

Una època de quatre o cinc anys de captures excepcionalment escasses abans de la Guerra Civil va fer que la pesca quedés reduïda a una sola madrava, composta pel pare de Benet i una colla de veïns, propietaris d'horts propers al riu. Si un dia s'agafava peix, continuaven pescant la resta de la jornada, però, si no, cadascú se'n tornava a la feina agrícola fins l'endemà, que ho tornaven a provar.

Desprès de la guerra es va produir una recuperació de les captures, probablement a causa de l'abandonament de la pesca durant els anys que va durar el conflicte. Així doncs, l'única madrava existent, la del pare de Benet, es guanyava bé la vida; però l'alegria els va durar poc perquè, havent corregut la veu de les abundants captures, dos socis, Salvador Sanz (Porres) i Jaume March, van formar una altra madrava, que va entrar en competència amb la primera, tant pel que fa a la zona de pesca com als recursos.

Aquestes dues madraves pescaven prop de l'Assut, però, en canvi, n'hi havia una tercera que pescava més avall, més pròxima al poble; per això anomenarem les primeres "madraves de dalt", i a l'altra "madrava de baix o de Guillermo".

La madrava del pare de Benet va ser la darrera de desaparèixer, tot i que va experimentar les lògiques variacions de membres: alguns abandonaven i, en ocasions, eren substituïts per altres. Així, Josep Mauri va substituir el seu sogre, Joan Sanz (tio Tarumba), quan aquest es va retirar. De manera semblant, Òscar Beltran (Carrasco) va entrar a substituir un home més gran que havia plegat, perquè els altres socis li van proposar d'afegir-se al grup.

Contràriament al cas d'aquesta madrava, que es remunta a bastant temps enrere (es fa imposible dir quan es va fundar) i estava integrada per set o vuit socis, tenim la ja mencionada madrava de Porres i Jaume, de nova creació i formada només per dos socis. Aquests socis aportaven mà d'obra familiar (bàsicament els fills de cadscun d'ells) i, si els feia falta més força de treball, recorrien a llogar alguna persona. De totes maneres, no van pescar gaire temps junts perquè aviat van sorgir desavinences entre ells; Jaume March, fa trenta-cinc o quaranta anys, va abandonar la pesca i el seu fill, Joan, es va passar a la madrava de Benet. Porres va continuar pescant pel seu compte, amb els fills i algun llogat (com Josep Mauri, conegut per José el Zurdo); fins i tot l'ajudava Berta, la filla petita.

Amb el temps, són diversos els motius que fan que el nombre de membres requerits en aquestes madraves, que havia arribat a ser de vuit, disminueixi progressivament fins arribar al mínim, que va ser de quatre. En primer lloc, tenim el descens de les captures, que redueix cada cop més els rendiments. En segon lloc, ens trobem amb uns canvis provocats en la morfologia del riu (abocament de les runes de la farinera de l'Assut), que fan que hagi menys corrent i que, per tant, si abans es necessitaven quatre o cinc persones per a subjectar la xarxa des de la vora, ara amb una o dues n'hi hagi prou. I, finalment, ens trobem que l'agricultura va sent abandonada en favor de treballs a sou; mentre que la primera activitat era compatible amb la pesca, els treballs remunerats impliquen un horari estricte que s'ha de respectar i que obliga a renunciar a la pesca.

Un cop els socis van plegar, Benet es va quedar la barca i les xarxes i va continuar pescant amb un nou soci, Josep Carles (Faió). Llavors ja eren molt pocs (amb dues o tres persones n'hi havia prou) i utilitzaven mà d'obra familiar; per exemple, els ajudava la dona de Benet, Maria Cinta Mauri. Van pescar tres o quatre anys de forma esporàdica fins que es va abandonar del tot la pesca.

La madrava de baix, com que la xarxa era més petita, sempre va estar formada per quatre membres: Guillermo Cañadó, Mariano Fons, Joan Curto i un noi jove. Aquest noiet, fill de mare vídua i sense recursos, els anava a ajudar i, a canvi, li donaven peix. La seva organització era més informal: no hi havia un cap visible ni un control estricte dels ingressos, anaven a pescar quan els semblava."

divendres, 28 de novembre del 2008

Fotos Antigues (V)

El Museu del Montsià, amb el qual he col·laborat per tal d’aconseguir unes fotos de quan es pescava la saboga al nostre poble , per fer-ne una exposició, m’han fet arribar aquesta foto.

En la foto es pot veure com uns pescadors estant traient la seva pesca, vora l'Assut i just al moment ja la venen.

Pel vestuari dels personatges es pot datar la foto a finals del segle XIX principis del XX.


dijous, 27 de novembre del 2008

Mapes antics (II).

Continuo amb la sèrie d’entrades en les que podem observar la situació de Tivenys en mapes antics.

Aquesta vegada amb un mapa de l’any 1628 en que també es recull l’àrea geogràfica de Catalunya, el títol és “Cataloniae principatus descriptio nova” els autors son Gerard Mercator i Jodocus Hondius. Te unes dimensions de 48 x 58 cm i la seva edició digital gracies a la qual el podem observar en aquest bloc és a càrrec del Institut Cartogràfic de Catalunya.

dissabte, 15 de novembre del 2008

La visita del Rei Alfons XIII a Tivenys.


El 13 d’abril de l’any 1912, la casa reial anunciava la visita del Rei Alfons XIII a les Terres de l’Ebre i més concretament a Tivenys per tal d’inaugurar el canal de l’esquerra de l’Ebre. Ben aviat va sortir publicada l’agenda d’actes que se li va preparar al rei per al dia 5 de maig data estipulada per la visita reial, en aquesta agenda figurava que el Rei i tot el seu seguici dinarien a Tivenys, concretament a l’antic edifici de la farinera González, que en aquell moment era la casa de maquines del canal.

En aquest edifici es van habilitar dos menjadors un de principal per dinar el Rei i el seu seguici i un altre per tal d’oferir el dinar al servei que acompanyava el Rei. També es van habilitar diverses habitacions amb tots els luxes, concretament un dormitori amb quarto de bany i un despatx per a que Alfons XIII el pugues utilitzar com a locutori per poder parlar per telèfon amb el Palau Reial de Madrid. Els mobles de les habitacions foren cedits per la casa Reig de Barcelona. Les parets foren guarnides de quadres dels pintors Meifrén, Casas, Riquer, Rusiñol, Vilumara, Alarma i Navarro. La façana de la farinera fou decorada amb dotze marquesines daurades i penjants de passamaneria. Es van construir dos escales exteriors a la part de la façana que dona el riu per tal que el seguici reial pugues accedir als menjadors. El passeig que dur fins l’Assut també fou engalanat. El director de la part constructiva fou l’arquitecte Ignasi Romanyà i els autors del guarniment i de la decoració foren els Srs. Moragas i Alarma.

Va ser llavores també quan es va construir la carretera entre Tivenys i l’Assut per tal que el Rei i pogués arribar amb el cotxe que li va prepara la Companyia del Canal, es tractava d’un Panart de 40 HP, el conductor fou el Sr. Compte, representant de la casa Panart a Catalunya, el recorregut entre Tortosa i l’Assut els va costa 12 minuts. També es va preparar una barca engalanada amb un pendó reial, propietat de Joaquim Pinyol que fou el pilot i va ser utilitzada per tal de portar al Rei al marge dret de l’Ebre i pogués visitar l’enclusa del canal de la dreta de l’Ebre.

Un altre factor important fou el de la seguretat el dia 3 de maig varen arribar a Tivenys quaranta Guardia Civils de cavalleria i la banda d’Almansa per tal de fer els honors a Alfons XIII en el moment de la inauguració. Però de bastants dies abans s’havien desplaçat a la comarca nombrosos inspectors de policia de Madrid, València i Barcelona.

El dia 5 de maig, va començar de bon mati per al Rei, ja que el tren amb el que viatjava va parar en totes les estacions des de Tarragona fins l’Aldea , fent-li els honors totes les poblacions on parava, un cop a l’Aldea va agafar un cotxe fins a Amposta on va inaugura les obres de regadiu del delta i va oir una missa de campanya, desprès va tornar ha agafar el tren fins Tortosa ciutat en que arribava el tren a les onze del mati, un cop a Tortosa va visitar la catedral i l’ajuntament i tot seguit es va desplaçar cap a Tivenys amb cotxe per tal d’inaugurar el canal de l’esquerra i d’assistir al dinar que se li va oferir. El dinar fou servit pel Sr. Siboni, que era el propietari del restaurant de l’estació i que anys més tard regentaria el famós Hotel Siboni de Tortosa, el propi Sr. Siboni va escollir el personal que el va ajudar en el servei del dinar, els millors cuiners de la comarca. Desprès del dinar el seguici reial es va desplaça fins Roquetes on va visitar l’Observatori i a les set i mitja de la tarda agafava de nou el tren cap a Barcelona, finalitzant així la seva visita a les nostres terres.


L’alcalde de Tivenys era Josep Pinyol Pino el qual havia estat elegit al gener d’aquell mateix any, li sentia contar a m’ha mare que ella també ho havia sentit contar que en el moment del dinar, la taula estava servida amb uns vols d’aigua que tenien que servir per rentar-se les mans els invitats, l’alcalde de Tivenys baix un impuls d’ignorància va veure d’aquests vols, lo qual va aixecar el xiuxiueig dels invitats i el Rei per tal de que l’alcalde no es sentis incòmode va agafar el seu vol i va veure l’aigua que hi havia, forçant així a la resta d’invitats a imitar la seva acció.

El dia 6 de maig la gent del poble va anar fins l’Assut per veure les obres que s’havien fet a la fabrica de farina i van aprofitar per menjar-se les restes del fabulós banquet ofert pel Sr. Siboni.

La família reial va deure de quedar satisfeta de la visita perquè pocs mesos desprès, l’11 de juliol va venir la Infanta Isabel, va visitar l’Assut acompanyada per la seva dama d’honor senyoreta Beltràn de Lis i els Srs. Coello i Romañà en representació de la Companyia del Canal i l’alcalde de Tivenys, igual que el seu pare també va navegar per l’Assut amb barca per tal de poder visitar l’enclusa del canal de la dreta i va aprofitar la infraestructura de comunicacions que es va crear per la visita del Rei per tal de poder parlar amb el Palau Reial de Madrid per telèfon.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Mapa amb tots els grups de Facebook de poblacions de les Terres de l'Ebre.

Blocaires Ebrencs i Atictes presenten facebook.ebresfera.cat Per qui encara no ho conegui Facebook és una Xarxa social per Internet. Normalment per buscar feina i ampliar el grup d'amistats o socis per negocis recorrem als amics dels nostres amics i mos toca dependre de la intermediació dels nostres amics. Amb facebook podem accedir de forma directa. La gent de les Terres de l'Ebre durant aquest 2008 està descobrint que pots recuperar el contacte amb gent que fa temps que no veus (amics del col·legi, de l'institut, de la feina, gent del poble que ara és a ciutat...)

Facebook és una pàgina d'internet on pots posar el perfil, la foto, aficions, història personal i llavors pots posar enllaços, vídeos i demés informació que es vulgui deixar d'un mateix. Podem tindre la nostra agenda de contactes que s'actualitza automàticament (renovant la foto o afegint informació actualitzada). També podem estar informats d'activitats culturals o simplement apropar-nos a gent que viuen lluny, però cada vegada més estan havent contactes del nostres pobles per la xarxa social i es poden trobar punts en comú amb els teus amics que no s'haguera pogut saber per una altra banda.

Una de les primeres coses que fas a Facebook és buscar el teu municipi a veure si hi han veïns teus. Amb aquest projecte es permet trobar de forma fàcil la gent del municipi d'on ets i dels pobles veïns i així afegir-te al grup o trobar la gent que coneixes d'una manera fàcil.
També hi pots trobar l'aplicació de moda, que envia regals ebrencs als teus contactes de Facebook.

Registrar-te al Facebook és molt fàcil i només nececites tenir un correu-e i ho pots fer aquí http://ca-es.facebook.com

dimarts, 4 de novembre del 2008

Mapes antics (I).

Començo avui una sèrie de noves entrades en les que podrem observar la situació de Tivenys en mapes antics i al mateix temps veurem l’evolució dels topònims dels llocs que ens envolten.

Per començar tenim aquest mapa de l’any 1608 en que es recull l’àrea geogràfica de Catalunya, el títol és “Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio / Antverpiae excudebat Joannes Baptista Vrints” els autors son  Jan Baptist Vrients i  Abraham Ortelius. Te unes dimensions de 46 x 56 cm i la seva edició digital gracies a la qual el podem observar en aquest bloc és a càrrec del Institut Cartogràfic de Catalunya.