Nadal és temps de pau, harmonia i tradicions. La gent va pel carrer en una cara diferent a la resta de l’any se’ls veu més feliços i van felicitant-se les festes uns al altres, és sens dubte un temps especial, i com a tal ens fa gaudir dels records i de les tradicions d’aquestes dates.
Un dels records que millor guardo de la meva infantesa, és quan la mare la nit de Nadal, picolava la carn amb que tenia que farcir el canalons i estenia la pasta d’aquests damunt la taula, per preparar-los pel dinar del dia de Nadal. De fet l’àpat del dia de Nadal es per si sol tota una tradició a tot Catalunya.
Relacionat amb el menjar, cal fer menció de dos dolços molt especials a les nostre terres: les Borraines i el Torró de Moniato, tots dos molt populars en temps d’escasses econòmica.
Les borraines s’aconseguien fàcilment, ja que pràcticament sortien silvestres pels horts, per la seva preparació sols cal rentar-los les fulles i sucar-les en una pasta feta amb llet, ous, canyella, ratlladura de llimona i farina. Un cop sucada es fregeix a la paella i un cop fregida se li aboca un bon raig de mel tèbia i no hi ha postres que se li puguin comparar.
L’altre dolç és feia amb aquest tubèrcul semblant a la patata però molt més dolç, el moniato. Primer és fa un almívar amb sucre i aigua, quan l’almívar esta en el seu punt se li afegeix el puré de moniato, ametlla molta torrada, pell de llimona ratllada i rovells d’ou i es va remenant al foc fins que la pasta sigui consistent. Desprès de deixar-ho reposar un parell de dies ja es podia menjar.
Però el Nadal a part de menjars també és època de regals, penso que serià bo no donar-li tanta importància al Pare Noël importat dels Estats Units i recuperar una tradició molt nostra com és el caga tió. Recordo molt bé aquell tronc d’olivera que al mig de la cuina tapat amb una manta anava cagant petits joguets i dolços, mentre li pegava cops amb un pal i cantava la cançó “Tronc de Nadal, caga torró i pixa vi blanc”. De cançons del tronc de Nadal n’hi ha moltes que depenen de la població on es canten, però a casa meva es cantava aquesta i un cop havia acabat de cagar el tronc feia cap al foc, avui amb les calefaccions això ja és més difícil que passe.
Un altre moment important del Nadals és la vinguda dels Reis Mags i la seva recepció amb la petroliera, aquella espècie de serp de pots de llauna vuits, que els crios del poble fabricàvem durant tot el mes de desembre per tal de fer-la ben llarga, ja que com més llarga hi havia possibilitat de rebre més regals per part dels Reis Mags.
Parlant d’aquests personatges tant màgics un dels meus millors records fou quan un any juntament amb Ignasi i Xixo fórem els protagonistes de la festa. Fou una experiència molt bonica el poder veure en primera persona la il·lusió dels infants en aquest dia tant feliç per ells.
L’any passat Tivenys va organitza el pessebre vivent, baix el meu punt de vista un gran èxit tant organitzatiu com de posta en escena, vull animar als organitzadors que no ho abandonin, és una bonica tradició.
dissabte, 27 de desembre del 2008
dimecres, 24 de desembre del 2008
Bon Nadal.
Autor:
Unknown
dimarts, 2 de desembre del 2008
Les fotos dels madravers de Tivenys a TV3.
Autor:
Unknown
Les fotos cedides per Josep Piñol Adell, al Museu del Montsià i que algunes d’elles acompanyen l’article “Les últimes Madraves de Tivenys”, sortiran al programa de TV3 “El Medi Ambient” del proper dia 23 de desembre.
Un cop més el bloc compleix amb el seu objectiu de difusió de la història i les tradicions del nostre poble, us convido a col·laborar-hi.
També en relació al mateix article Carlos Marqués m’ha fet arribar un article del diari “La Vanguardia” datat el 30 d’abril de 1887 en el que relata la disputa entre els pescadors de Xerta i els del poble i com va tenir que intervenir l’alcalde de Tivenys.
“Con motivo de cuestiones surgidas el martes entre los pescadores de Cherta y Tivenys en la pesca de las sabogas, en el punto conocido por Azud de Cherta, en el rio Ebro, el alcalde de dicho último punto hubo de intervenir en la contienda, a fin de apaciguar los ánimos, hasta el punto de haberse reunido entre ambos bandos más de setenta hombres”.
És molt possible que els pescadors de Xerta passaren a la riba de Tivenys per tal de poder pescar, ja que per menejar les xarxes de la madrava es necessita que el riu tingui una bona platja, cosa que li manca a la riba dreta del riu Ebre, tot el contrari de l’esquerra. Aquest potser un dels motius d’aquesta disputa que ens narra “La Vanguardia”.
Un cop més el bloc compleix amb el seu objectiu de difusió de la història i les tradicions del nostre poble, us convido a col·laborar-hi.
També en relació al mateix article Carlos Marqués m’ha fet arribar un article del diari “La Vanguardia” datat el 30 d’abril de 1887 en el que relata la disputa entre els pescadors de Xerta i els del poble i com va tenir que intervenir l’alcalde de Tivenys.
“Con motivo de cuestiones surgidas el martes entre los pescadores de Cherta y Tivenys en la pesca de las sabogas, en el punto conocido por Azud de Cherta, en el rio Ebro, el alcalde de dicho último punto hubo de intervenir en la contienda, a fin de apaciguar los ánimos, hasta el punto de haberse reunido entre ambos bandos más de setenta hombres”.
És molt possible que els pescadors de Xerta passaren a la riba de Tivenys per tal de poder pescar, ja que per menejar les xarxes de la madrava es necessita que el riu tingui una bona platja, cosa que li manca a la riba dreta del riu Ebre, tot el contrari de l’esquerra. Aquest potser un dels motius d’aquesta disputa que ens narra “La Vanguardia”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)