Entrades
En el Nomenclàtor oficial de toponímia major de
Catalunya, es diu que en documents del segle XII apareix el nom de Tivenx.
En el fogatge
ordenat pel Rei Pere el Cerimoniós l’any 1359, apareix el Loch de Tivenig podem
observar clarament que de la grafia arcaica en la terminació “venig” s’ha evolucionat cap a l’actual “venys”.
Aquest mateix
topònim el trobem en diferents publicacions, com “Els drets de Catalunya” o la
“Història de Tortosa” tant en un com l’altre es fa referencia a la Carta Pobla
que va atorgar el Rei Ramon Berenguer IV a la ciutat de Tortosa i el Loch
de Tivenig.
Per arribar ha
aquest, grafisme dels segles XII i XIV, tenim dos teories una en que el nom be
d’arrels àrabs i l’altra que busca la seva arrel en el format preromà.
Pel que fa a la
teoria àrab, trobem una informació a l’obra publicada per Cossetània
“Origen dels noms geogràfics de
Catalunya” en el qual se’ns diu que Tivenig és un derivat de l’àrab tibba al-hànash “terreny o
parcel·la de les serps”
.JPG)
En quant a la
teoria preromana, Joan Corominas en la seva obra “Onomastico Cataloniae”
analitza els noms de les localitats alacantines Ibi i Tibi. Explica Ibi
a partir de un radical *ib- “aigua”, doncs Ibi te corrents d’aigua en
contrast amb el terreny àrid de la resta de comarques alacantines. Al tractar
Tibi, Corominas diu que te gran quantitat d’aigua, molta més que Ibi, d’aquí la
seva consideració de l’element t- com
a intensiu. Acaba basant la seva teoria en que Tibi comparteix arrel amb Tivenys,
caracteritzat per l’abundància d’aigua. D’aquí per tant podríem deduir que la T- del nom del nostre poble la devem al
cabdal abundós del riu Ebre i -ive- a
l’aigua que baixa pel riu, de fet l’arrel preromana ib indica aigua d’aquí el nom Ebre (Iberia).
