diumenge, 27 d’abril del 2014

Miquel Espinós Curto

Miquel Espinós Curto va néixer a Tivenys un 12 de gener del 1947 va ser un dels ciclistes de pista més destacats de la història del ciclisme espanyol. Ha Tivenys sempre se’l recordarà com a Santiago lo corredor

La seva afició per la bicicleta neix per l’obligació d’haver d’anar diàriament a Tortosa on treballava a la casa Vespa. El desplaçament de 12 Km. el feia amb aquest mitja de transport. 

L’any 1972 desprès de guanyar el Campionat d’Espanya de persecució, el seleccionador espanyol Guillermo Timoner es fixa amb aquest jove ciclista tivenyenc de 25 anys i el convoca per participar en els Jocs Olímpics de Munich d’aquell mateix any. El potencial de Santiago era enorme però circumstancies com el tipus de pista del velòdrom Radstation de Munich que era de fusta, superfície sobre la qual ell mai havia entrenat (entrenava al velòdrom de Tortosa que era de ciment) i que fins el mateix dia de la competició no va poder entrenar amb la nova bicicleta que la Federació posava a la seva disposició van minva considerablement el seu rendiment en aquells Jocs. 


Foto publicada pel diari AS. D'esquerra a dreta Miquel Espinós, Guillermo Timoner i Félix Suàrez l'altre participant en pista als Jocs Olímpics de Munich.
Aquestes circumstancies van fer que Santiago no es sentis còmode en la prova eliminatòria de Persecució Individual de 4000 metres, que es va disputar el 31 d’agost a les 3 de la tarda, quedant dissetè en un temps de 5:03,26 i una velocitat mitjana de 47,484 Km/hora.



Cinc dies més tard molt prop de la residencia dels esportistes espanyols es produïa el tràgic atemptat d’un comando palestí contra la delegació de Israel. 

El 1973 guanya un altre cop el Campionat d’Espanya de persecució, però Timoner veient el gran potencial de Santiago li proposa participar en l’especialitat de ciclisme darrere moto, especialitat amb la que treu el seu màxim rendiment, guanyant la medalla de bronze al Campionat del món de Montreal de 1974. Aquest mateix any arrasa en el Campionat d’Espanya i s’endú l’or en persecució, Madison i darrere moto. 

L’any 1975 aconsegueix la medalla de Plata al Campionat del món darrere moto al velòdrom de Rocourt a Lieja (Bèlgica). El mateix 1975 també es fa amb la medalla de Plata en persecució als Jocs del Mediterrani disputats a Alger i un cop més guanya els Campionats d’Espanya en persecució i darrere moto. 

L’any 1976 abans de retirar-se i casar-se amb la seva dona Carme, guanya el Campionat d’Espanya darrere moto i rep la Medalla al Mèrit Esportiu

En la dècada dels 80 destaca com a entrenador del Grup Esportiu Blasco. 

El 16 de març del 2006 un infart sobtat va acabar amb la seva vida als 59 anys. Setmanes més tard s’organitzava un sentit homenatge al velòdrom de Tortosa i des de llavors el Club Ciclista de Jesús (últim club al que va pertànyer) organitza any darrere any el Memorial Miquel Espinós.