Entrades
La seva afició per la bicicleta neix per l’obligació d’haver d’anar diàriament a Tortosa on treballava a la casa Vespa. El desplaçament de 12 Km. el feia amb aquest mitja de transport.
L’any 1972 desprès de guanyar el Campionat d’Espanya de persecució, el seleccionador espanyol Guillermo Timoner es fixa amb aquest jove ciclista tivenyenc de 25 anys i el convoca per participar en els Jocs Olímpics de Munich d’aquell mateix any. El potencial de Santiago era enorme però circumstancies com el tipus de pista del velòdrom Radstation de Munich que era de fusta, superfície sobre la qual ell mai havia entrenat (entrenava al velòdrom de Tortosa que era de ciment) i que fins el mateix dia de la competició no va poder entrenar amb la nova bicicleta que la Federació posava a la seva disposició van minva considerablement el seu rendiment en aquells Jocs.
 |
| Foto publicada pel diari AS. D'esquerra a dreta Miquel Espinós, Guillermo Timoner i Félix Suàrez l'altre participant en pista als Jocs Olímpics de Munich. |
Cinc dies més tard molt prop de la residencia dels esportistes espanyols es produïa el tràgic atemptat d’un comando palestí contra la delegació de Israel.
El 1973 guanya un altre cop el Campionat d’Espanya de persecució, però Timoner veient el gran potencial de Santiago li proposa participar en l’especialitat de ciclisme darrere moto, especialitat amb la que treu el seu màxim rendiment, guanyant la medalla de bronze al Campionat del món de Montreal de 1974. Aquest mateix any arrasa en el Campionat d’Espanya i s’endú l’or en persecució, Madison i darrere moto.
L’any 1975 aconsegueix la medalla de Plata al Campionat del món darrere moto al velòdrom de Rocourt a Lieja (Bèlgica). El mateix 1975 també es fa amb la medalla de Plata en persecució als Jocs del Mediterrani disputats a Alger i un cop més guanya els Campionats d’Espanya en persecució i darrere moto.
L’any 1976 abans de retirar-se i casar-se amb la seva dona Carme, guanya el Campionat d’Espanya darrere moto i rep la Medalla al Mèrit Esportiu.
En la dècada dels 80 destaca com a entrenador del Grup Esportiu Blasco.
El 16 de març del 2006 un infart sobtat va acabar amb la seva vida als 59 anys. Setmanes més tard s’organitzava un sentit homenatge al velòdrom de Tortosa i des de llavors el Club Ciclista de Jesús (últim club al que va pertànyer) organitza any darrere any el Memorial Miquel Espinós.
6 comentaris:
La foto del equip Blahi no correspont a Miquel Espinós,rectifiqueu i poseu-ne una de correcta.Salva Puyo
Ja esta treta, la foto la vaig obtenir de la web http://www.sitiodeciclismo.net/coureurfiche.php?coureurid=12773
Agraïria si en tens alguna foto d'ell o informació per tal d'ampliar l'article si us plau passame-la, tota aportació és bona i enriquidora
Hola estic preparant un petit treball envers de "Santiago" o "Santiaguet" com li deia el seu pare i el seu germá animan.lo les nits de reunio ciclista d,aquell llunyá Intervelodromos de finals dels anys seixanta i primers dels setanta del segle pasat, sols pretenc recordar les meves vivencies desde que vaig coneixer aquell tivencha que cada dia venia a treballar amb bicicleta al taller de casa Robert representant de la marca Lambretta, éll era molt prim i morenet, tenia un parell d,anys mes, jo treballaba a la gestoría TA-TOR molt prop de casa Robert, cuant el tingue acabat el publicaré, les generacions properes tenen que recordar a Miquel ESPINOS CURTO.
Jorposan, espero culminis el teu projecte, Espinos s'ho mereix.
Hola Sisco, tinc acabat lo treball sobre Santiago, té set pagines, tindries que comunicarme el teu e.mail i te enviaré un PDF i aixi el podras publicar al blog, crec que com a comentari no es pot per la seva extensio i les fotos que porta, quedo a la espera de la teua informacio. Gracies.
Hola Sisco deus tindre molta feina, estas atrafegat o tambe pot ser que no siguigue del teu gust publicar la meva col.laboracio en vers de Santiago lo corredo, sigue el que sigue deixo pal.lesa del meu recort pel protagonista i per la oportunitat que ma donat el teu blog com a minim de sapiguer del seu contingut. Fins sempre.
Publica un comentari a l'entrada