dimarts, 8 de setembre del 2009

Un missioner de Tivenys al Yucatan.

Fra Isidro Sanz, fou un frare franciscà del nostre poble, que l’any 1780 va partir cap a Yucatán juntament amb altres vuit frares, per tal de portar a terme la evangelització de la província mexicana. Era un moment delicat per aquesta missió, els mexicans començaven a revelar-se contra el domini espanyol i prompte començaria la guerra d’independència. També era notable la falta de sacerdots per dur a terme aquesta missió, una prova la trobem en el document d’embarcament dels missioners, en el qual s’especifica que el Rei va concedir trenta religiosos i tant sols n’embarquen vuit.

Fragment de l’expedient d’informació i llicencia de passatgers de l’Arxiu de Indies:

“Fr. Bernardo León y Valdés de la Orden de San Francisco Custodio y Procurador de la Provincia de San José de Yucatán ha representado tener colectados ocho Religiosos de los treinta que el Rey se sirvió conceder a la misma Provincia para que vayan a ella costeados de cuenta de su Real Hacienda a Consulta del Consejo de 1 de Mayo ultimo, suplicando se le diese licencia para embarcarse con ellos en el convoy que se apresta en este Puerto para Nueva España, en atención a la gravísima necesidad que tenia la propia Provincia de Religiosos europeos, y a este efecto ha presentado la Nomina de ellos, que es del tenor siguiente:……….. Fray Isidro Sanz natural de Tivenys, obispado de Tortosa, hijo de aquel Convento su edad 27 años, de habito 11, su empleo Predicador. Estos ocho Religiosos son por ahora los que hacen mucha falta en Yucatan…………”

En el mateix document explica que aquests frares poden ser substituïts per uns altres en cas que es tornin enrere o es posin malats, també explica que es farà càrrec de la vestimenta i el menjar les arques del Rei amb un màxim de sis rals per dia per cada frare.
Aquest document esta datat el 30 d’octubre de 1779, a sota de la data hi ha un annex que correspon a la data d’embarcament a Cadis que és el 3 d’abril de 1780.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo el web molt interessant, com a suggerència afegiria la bibliografia utilitzada per redactar els articles, ja que és informació difícil de trobar.

Unknown ha dit...

Tens raó amb el tema de la bibliografia, veuràs que en molts articles si que apareix aquesta bibliografia, en altres no perquè vaig recopilant informació al llarg del temps i quan per fi la relaciono i munto l'article ja no recordo d'on ho he tret.

Moltes dades estan tretes de la pròpia Internet i del millor motor de recerca del moment Google. En articles com el del cognom Pinyol o el de la construcció de l’Assut, notaràs que si hi ha Bibliografia, en d’altres com el de les carboneres, els productors d’oli en temps d’estraperlo o el de la Veracreu de l’església de Tivenys, directament poso les dades de la persona que m’ha facilitat l’article. En d’altres com el de la visita del Rei Alfons XIII les dades estan estretes de diferents articles del diari La Vanguardia, als quals he pogut accedir gracies a l’hemeroteca que aquest diari te en edició digital.

El bloc tot i que el gestiono jo, no vull que sigui meu, si no una ferramenta per a que la gent pugui aporta els seus coneixements per tal d’engrandir la cultura del nostre poble. Per això un cop més vull agrair la col•laboració en les aportacions que han fet les següents persones:
Carlos Marques, Josep Piñol Adell, Museu del Montsià, Josep Bargalló Badia, Rosa Faus i Roig, Carles Torné Micola, Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, Família de Joan Lluís Nàcher, Família de Ramón de Trabal, Jordi Dobon Alforcea, Martí Prades.

Espero si cal també la teva col•laboració.

En el cas d'aquest article la informació, esta estret del fons documental digitalitzat de l'Arxiu d’Índies de Cadis.

Anònim ha dit...

A mi, personalment, els articles em són molt útils, tant perquè m'aporten coneixements que no tenia com perquè m'ajuden a explicar coses que no tenia ben entesa a gent de fora del poble. Sí, sí, havia vist que en altres articles sí que hi havia bibliografia, t'animo a seguir-la escrivint sempre que la recordis. Per part meua, de poc ajut puc ser...